Jaume Figuera, director de la Companyia Teatredetics, col·labora en el disseny artístic de l‘Itinerari Guinovartià, amb motiu dels actes del primer Homenatge Pòstum a Josep Guinovart, dirigits per Carles Santos.
amb la participació del mateix Carles Santos, Mariaelena Roqué, Humberto Spíndola, Dolors Ricart, Coral d’Avui, Claudia Schneider i Anna Guixé. La Companyia Teatredetics hi presen-ta Poema de recapte amb simfonia de samfaina. De Tnumar-ga a Guinovart, pinzell del poble, obrer de l’art, un espectacle teatral itinerant creat per Jaume Figuera i produït per la Companyia Teatredetics en col·laboració amb la Companyia Carles Santos (coordinació artística i música original del mateix com-positor, capgrossos de Mariaelena Roqué i direcció coreogrà-fica de Montse Colomé) i l’acompanyament musical de les co-bles Jovenívola, Quatre Vents i Riella d’Agramunt.
L’acció de Carlos Santos consistí en una gran escultura elaborada a base de pianos de desguàs amuntegats en una estructura que recordava les construccions castelleres i que a la vegada era com una gran falla que quedà instal·lada a la Plaça del Mercat dies abans de l’homenatge, i que fou públicament incinerada com si d’una pira funerària es tractés, el dissabte dia 13 de desembre de 2008. “Dotze pianos per vint-i-quatre imatges creades per ell”, diu Carles Santos en un poema explicatiu de l’acció on fa referència a la carpeta El pianista, que conté dotze estampes digitals creades per Josep Guinovart i presentades l’any 2006 en homenatge a Carles Santos.
Des del balcó de l’Espai, els Ulls negres de dona lluna de Mariaelena Roqué, que vestien l’actriu mezzosoprano Claudia Schneider, observaven amatents com el foc i el fum transformaven la fesomia dels pianos, mentre es fonien amb la música de Carles Santos.
És un petit espectacle poèticovisual ideat per Jaume Figuera en homenatge a Josep Guinovart, Fill de Tnumarga (topònim invertit d’Agramunt), amb motiu del primer aniversari de la mort del pintor. Un espectacle produït i interpretat per la Companyia Teatredetics en col·laboració amb la Companyia Carles Santos i l’acompanyament musical de les cobles Jovenívola, Quatre Vents i Riella d’Agramunt. És un petit homenatge a Josep Guinovart i la seva obra, amb la qual ens sentim més que honorats: pel seu valor estètic i cultural, per la seva dimensió ètica i social, pel seu compromís amb la Natura i el seu lligam a la terra de Tnumarga, amb els seus camps, que canvien de fesomia i de colors en funció de l’època de l’any, i la seva gastronomia, basada en els productes de la terra, el pebrot, l'albergínia, l'oli, la farina i el blat; i també el seu vincle amb el mar, representat amb l'arengada i la sal, l'horitzó, l'infinit, la pau i el pinzell sucat de color blau.
A la mateixa plaça, sota els porxos de l’Ajuntament, Humberto Spíndola instal·là un Altar de Muertos dedicat al pintor i realitzat segons les pautes de la més pura tradició mexicana, actualitzada per un dels més importants artistes mexicans contemporanis i amic personal de Josep Guinovart. L’Altar de Muertos és l’element entorn del qual gira la celebració del Dia dels Difunts a Mèxic (el nostre Tots Sants). La tradició, allà, és que les families construeixin aquests altars en homenatge als seus difunts i que els amics, parents i coneguts hi contribueixin espontàniament amb les seves ofrenes.
Des de la plaça de l'Esglèsia, el seguici encapçalat pels actors de la Companyia Teatredetics coninua fins la plaça Mercadal, Carles Santos juntament amb la Coral d'Avui i la solista Anna Guixè, dirigides per Dolors Ricard, i la mezzosoprano Claudia Schneider interpretaren diferents composicions musicals creades especialment per l'ocassió. Un moment de l’acuació de Carles Santos amb la Coral d’Avui cantant damunt de l’enorme cua de piano disenyada pel mateix compositor especialment per a l’ocasió.
Allà mateix, Mariaelena Roqué presentà els seus Pessics blancs de dona lluna, un vestit comestible elaborat a base de torrons d’Agramunt, amb la col·laboració del mestre torronaire agramuntí Fèlix Valero i de la paperera artesana Victòria Rabal. El vestit, custodiat en tot moment pels actors de la Companyia Teatredetics, el lluïa la mezzosoprano Claudia Schneider qui, acompanyada al piano per Carles Santos i les veus de la Coral d’Avui, interpretà una nova composició a partir d’una lletra construïda amb títols d’obres de Josep Guinovart.