Companyia Teatredetics

En el moment en què s'escriu Amb la ràbia al cos ( Look back in anger), 1956, el que John Osborne volia plasmar era la situació desesperançada i de desconcert que regnava en una Europa, en un món que acabava que sofrir la seva segona Guerra Mundial.

Ja no de la guerra sinó d'allò que d'ella en resulta (guerra freda, amenaça nuclear...) i del que d'ella se n'espera i no en resulta (el manteniment d'uns ideals que haurien de donar força) en brota una nova forma de sentir, que, si es pot dir en paraules, serien inquietud i pèrdua de directrius

Direcció:
Teresa Vilanova
Repartiment:
Jimmy Porter: Jaume Vilanova
Cliff Lewis: Josep Bertran
Coronel Redferm: Manel Pedraza
Alison Porter: Marta Figuera
Helena Charles: Imma Guerrero

El fet de ser humans, que, per bé o per mal, ens segueix pertot, ens permet parlar d'aquests sentiments sense encasellar-los en cap circumstància històrica. Es el que sempre hi ha: la lluita entre el realisme social extern i la poesia de la vida interior, L'un vol uns vincles materials (lleis escrites, contractes. c ments i convencionalismes) i l'altre només accepta la unitat dóna el comprendre. l'estar en la pell de l'altre.

Si hi ha gran divergència entre les dues vessants sorgeix el disgust, la incertesa, la violència. la sensació d'amenaça la recerca contínua d'identitat personal i sempre sense poder-hi fer res. Cal que ens preguntem si aquests són sentimets vigents en els nostres dies?

Amb la ràbia al cos

En el moment en què s'escriu Amb la ràbia al cos ( Look back in anger), 1956, el que John Osborne volia plasmar era la situació desesperançada i de desconcert que regnava en una Europa, en un món que acabava que sofrir la seva segona Guerra Mundial.

Si hi ha gran divergència entre les dues vessants sorgeix el disgust, la incertesa, la violència. la sensació d'amenaça la recerca contínua d'identitat personal i sempre sense poder-hi fer res. Cal que ens preguntem si aquests són sentimets vigents en els nostres dies?

Fitxa