La Filla del mar

25 I 26 desembre 1998

El teatre d'Angel Guimerà ha generat i genera posicions ben oposades. Enmig d'una amplia zona d'indiferència i/o ignorància -encara hi ha qui identifica l'escriptor amb el nom d'un carrer-, la seva obra desperta, d'una banda, una admiració fellç, beatifica, que en negligeix l'estudi crític i la consideració de la seva historicitat; de l'altra, la identificació amb un teatre carrincló, pairalista, de barreti na i espardenya, un topic incapaç de plantejar cap problema viu dels nostres dies.

L'acció té lloc en un poble de la costa catalana, a l'època de l'estrena. Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i en Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluida, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present. Una vigència que encara es fa més palesa en La filla del mar on, fonamentalment, ressonen conflictes derivats de la discriminació social i racial i de la resistència de les comunitats establertes a incorporar la diferència, aspectes de renovada i dolorosa actualitat.


  • Jaume Figuera

  • AGATA: Imma Guerrero
    PERE MÀRTIR: Jaume Vilanova
    MARIONA: Margaret Creus
    CATARINA: Carme Vicens
    CINQUENES: Manel Pedraza
    LLUISETA: Marta Figuera
    FILOMENA: Antonieta Figuera
    BALTASANET: Xavier Burgués
    GREGORI: Joan Brils
    RUFET: Paquito Cifuentes
    MÒLLERA: Albert Martin
    ALTRES HOMES: Carles Escartín, Massimo Paciti
    ALTRES DONES: Irache Llorens, Alba Huguet
brochure image
brochure image
brochure image
Recordo que, no fa tants anys, en acabar la representació que et Grup Escènic Agramunti va fer de Terra Baixa a l'Atenieu de Tarrega el director del grup d'aquesta localitat felicità els responsables per l'encert del decorat -una fidel reproducció de l'original fet de per que es va utilitzar el 1887 per a l'estrena!-, però tanmateix els critca enèrgicament el fet que el Manelic no hagués saltat per damunt la taula en el moment d'anar a matar el Sebastia, tal i com ho feia Enric Borràs en les seves interpretacions. "Amb aquest procediment de culte a les reliquies -afegia Xavier Fabregas, la gent jove arribà a identificar la imatge original amb el clixé, I optà per desinteressar-se del teatre de Guimerà." I del teatre classic en general, diria jo.
Es per tot plegat que, conscients de la necessitat constant d'actu alitzar els nostres clássics, però tanmateix de les nostres pròpies limitacions i del risc que això suposa, hem volgut apropar el teatre de Guimera al públic actual a partir d'una nova adaptació -crec que obligada-d'un dels seus millors textos dramàtics, La filla del mar, els temes del qual (racisme, xenoföbia, immigració...) continuen essent desgraciadament d'actualitat entre nosaltres.
responsive priview
Fitxa

  • Josep Mª Ros

  • Albert Malet

  • Imma Guerrero

  • Josefina Figuera

  • Massimo Paciti, Montserrat Guerrero, Serafina Balasch

  • Xavier Torres

  • Carles Escartin

  • Montse Guerrero
Direcció teatral / infinitament agraïts